La vida és un viatge
una aventura
que acaba de començar.
Mare, fes les maletes
ajuda'm, mare
que no voldria fer tard.
Corre, no t'entretingues
afanya't, pare
que el tren passa i se'n va.
El trenet de la vida
no fa parada
Hauré d'agafar-lo al vol.
Per al seu llarg viatge
a ningú espera
El trenet no té retorn.
Mare, no tinc molta pressa
No estigues trista
sempre seré el teu tresor.
---
Extret de:
Selecció de Miquel Desclot i il·lustracions de Mercè Galí.
Barcelona: La Galera, 2009.
![[poesies+suc.png]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJQrF5PW1EDNo3QMfNTDMUU0wHOVPLIW-QL6OhJRsDwmfvPpt1A_55ntP4qu_t4kzQ_FfXhLLKHAro0oBrA4Y_k8pflcbaSkfWwvaL7e3BA-fl9NA3zpqmu8JUKPy-EHj37mwh3xHzPH_F/s1600-h/poesies+suc.png)
I potser confegir les nostres maletes personals?. Podríem dur a l.escola capses ben decorades i a dins, els nostres tresors més preuats...entre ells,una foto de la mare. Compartirem els nostres tresors preuats amb els companys.
ResponEliminaLes capses poden ser decorades com volguem. Deixem anar el nostre dins!
E.B.