El cap

Poema per a dues veus...

-Tinc un cap
-Com un cabàs.
-Açò és el nas
-Xe, quin nyap!
-Tinc dos ulls
-Sota les celles.
-I als costats?
-Bones orelles.
-On tinc la llengua?
-Dins la boca.
-Com és la cara?
-Com una coca.
-Dalt del terrat
-Quin desgavell!
-Em creixen cabells
-Cadascun va a la d'ell!

[Carles Cano]

Amics de peluix

Un conill d'orelles llargues

i un tigre de pèls ratllats,

un lleó de cara bruna

i una parella de gats.

Un nino de cabells rossos

vestit amb jersei i bata,

un pallasso amb picarols

que dringuen a cada sabata.

Un gos de morro de llana

i un porquet rosa i molsut

que jeu al costat d'un burro

de cos manyac i pelut.

[Lola Casas]

Tot passa

Alegries i tristeses

són com les ones del mar:

cada vegada que vénen,

cada vegada se'n van.

[Marc Granell]

Cançó d'engegar estels

Estel gabriel,

ets l'ull de la terra

al cel mirofel

que espies la vida

de mel tiravel.

[Miquel Desclot]

El bany

Lev Vigotsky

"...los procesos creadores se advierten ya con todo su vigor

desde la más tierna infancia"

[Lev S. Vigotsky]

---

Extret de: 

L.S. Vigotsky [2011: 11]

LA IMAGINACIÓN Y EL ARTE EN LA INFANCIA

Madrid: Akal

10a edició, 2011

Disponible a Google BOOK's. 

Diponsible en arxiu PDF.

Aire sonor

Aire sonor,

notes al vent,

música lliure

en moviment.

[Antonio García Teijeiro / Miquel Desclot]

Poesia extreta de:
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot
Il·lustracions de Mercè Galí.
Editorial La Galera.

Tocar-cel

                                                       La mà de l'anxaneta

                                                       és una estrella

                                                       de cinc puntes

                                                       que corona

                                                                el cel

                                                                d'un dia de castells. 

                                                      [Lola Casas]

Els llibres

Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.

[Joana Raspall]

Poesia extreta de:
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot
Il·lustracions de Mercè Galí.
Editorial La Galera.

Endevinalla

Més ossos tinc que un esquelet,

estesos tots sobre una fusta,

i un saberut amb un palet

me'ls classifica i me'ls ajusta.

Què és?

[Miquel Desclot]

Mahatma Gandhi

"La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.

Un esforç total és una victòria complerta"

[Gandhi]

Somriu

Somriu,

encara que plogui.

Encara que plores

Somriu.

Amb un cel de cendra

quan tot se'n va a la merda

Somriu.

Porta el somriure per bandera, 

sigues herald de primavera.

Somriu.

No deixis que gestos ni paraules

t'agregen la mirada o t'amarguen...

Somriu.

Una altra volta, i encara més

defen l'alegria amb ungles i dents.

Somriu.

A casa, al treball o al carrer.

A l'amic, al passejant o al foraster.

Somriu.

No els deixis que guanyin.

Nosaltres, som molt més.

[Carles Cano]

La lluna...

Tres savis mariners

Vet aquí que tres savis de Linyola

van sortir mar enllà en una cassola...

(I si no hagués bufat tant de garbí,

la història no s'acabaria aquí)

[Miquel Desclot]

La meva escola

El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l’escola
a aprendre de llegir.

Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.

Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles,
i escric d’allò més bé.

M’agrada tant l’escola
que no ho puc explicar;
a l’hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.

[Àngels Garriga]

És com un sol

La lluna és com un sol

que ha perdut la perruca.

[Adagi provençal]

Hi ha gotes...

Hi ha gotes...
Hi ha gotes que vessen cubells

hi ha gotes que apaguen les flames,
hi ha d'altres que renten l'ambient,
hi ha gotes de pluja que cauen del cel
i fonen sequeres, nodreixen les sèquies,
verdegen els camps entre rocams i senders,
sanegen els rius i les selves,
neguen llars mortes sota els pantans,
treuen les rates del clavegueram,
musiquen els ritmes de l'aigua que cau,
hi ha gotes de pluja, hi ha pluja suau...

I canten sobre els basalts,
i sobre les onades
i sobre la sorra mullada .

I ballen les gotes i esclaten al terra
fins que l'asfalt les escup en forma d'estrella.

I esquitxen i taquen les potetes del gos,
que deixa petjades quan el passeig ja s'ha fos.

I desfan tot el glaç
que atura desgels.

I estrenen les ombrel·les
que ens van portar els Reis.

I animen la terra dels boscos,
i signen el futur dels bolets,
i aturen deserts implacables
i donen sentit als cargols.

I pintaran primaveres amb flors
i ompliran els pous sense fons
i animaran el fangueig sota els ponts.

Regalimaran per tiges i troncs.

I les fulles les retindran fins que el sol se les quedi.

[Isabel Barriel]

En las noches claras

En las noches claras,

resuelvo el problema de la soledad del ser.

Invito a la luna y con mi sombra somos tres. 

[Gloria Fuertes]

El rellotge

El rellotge corre, corre

i no es mou del mateix lloc.

Una busca va de pressa,

l'altra gira a poc a poc.

La llarga diu a la curta:

- Au, que no m'atraparàs!

La petita no s'immuta

i va seguint el seu pas;

que tant si corre com no,

que tant si riu com si plora,

ella sap que arribaran

juntes a la mateixa hora!

[Joana Raspall]

Poesia extreta de:
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot
Il·lustracions de Mercè Galí.
Editorial La Galera.

El pomer

Nou pometes hi ha al pomer,

de nou, una en caigué.

Si mireu el vent d'on ve,

veureu el pomer com dansa.

Si mireu el vent d'on ve,

veureu com dansa el pomer. 

[Cançó popular catalana]

---

Pujol, A. i Roig, T. (2007) Recull de poemes per a  petits i grans. Barcelona: Kairós.

Rata d'escala

Això era una rateta

que embrutava l'escaleta:

hi escampava uns cagallons

menudets com perdigons.

Fins que un dia li van dar

metzinetes per sopar.

Va deixar, doncs, la rateta

d'embrutar aquella escaleta.

[Miquel Desclot]

Por

No voldria pas quedar-me a soles

una nit de trons vora la mar

i confondre el llamp sobre les ones

amb les clares ràfegues del far.

Dues llums: amiga i enemiga, 

fan de mal destriar, dins la por.

No m'agraden ni trons ni tempesta;

sóc amic d'un bon llit calentó. 

[Joana Raspall]

Núvols

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me'n van

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

[Joana Raspall]

El cos

Els ulls són per mirar,

les mans per agafar.

El cap és per pensar

i el cor per estimar.

Els dits són per tocar

i els peus per caminar.

El nas, per olorar;

la boca, per parlar. 

La llengua, per tastar;

les dents, per mastegar.

Orelles per sentir...

T'ho torno a repetir!

[Joan Amades, cançó popular catalana]

---
Pujol, A. i Roig, T. (2007) Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Kairós. 

Oferiment

Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.

Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi, 
llegint-los tendrament.

[Joana Raspall, Concert de poesia]


---
Raspall, J. (2004) Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.