Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa,
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el conte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte,
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar
---
Ai, tardor, com t'estimem!
Els teus arbres tu despulles:
els treus totes les fulles
i les trepitgem els nens.
Ai, tardor, com t'estimem!
Amb el vent tu jugues,
fent volar totes les fulles
i fent-nos passar fred.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que t'agraden molt les pluges,
de les petites a les feixugues,
i els bassals trepitgem.
Ai, tardor, com t'estimem!
Torrem castanyes dures.
Que ens agraden ben madures
i ens acostes a l'hivern.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que els teus colors pintem,
vermell, groc, taronja i marró
i et cantem una cançó.
[Neus Castañer i Ferruz]
---
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
[Bofill, F.; Puig, A., Serrat, F.]
---
Imatge de Pinterest.
Jo sóc la joguina lleugera,
rodona com una cirera
salta, bota i rebota
fent una gran carrera
arriba lluny falaguera
[Maria Dalmudara]
---
No hi ha oliva,
que de l'Agost
no sigui sortida
---
Dita extreta d'aquí.
Imatge de alefonte a Pixabay.
