Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l'arbre

l'última fulla,

no pas pel vent;

del vent, ni parlar-ne,

que fou la caiguda

per avorriment!

[Mar Pavón]

---

Extret de:

D'il·lusió, Déu n'hi do! de Mar Pavón

Il·lustracions de Rebecca Luciani. 

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2004.

Estrella de mar

L'estrella es mirava

a l'aigua del mar,

onades de plata

la feien ballar.

Un vespre va caure

i al fons se'n va anar

perquè la cridava

l'estrella de mar.

[Olga Xirinacs]

---
Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 
Editorial La Galera.

Semàfor

Groc, roig, verd.

Verd, groc, roig.

Sóc un Arc de Sant Martí

que ha perdut quatre colors.

Ara visc en un cantó

plantat com un soldat

i vigile amb ulls de vidre

per si els poguera trobar. 

Groc, roig, verd.

Verd, groc, roig.

Sóc un Arc de Sant Martí

que ha perdut quatre colors.

[Carles Cano]

---

Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 
Editorial La Galera.

La tonada

Era una tonada

vestida de seda.

Anava pels aires

cercant una veu

per fer-se paraula

i dir coses belles.

Pareu bé l'oïda

per si l'apreneu!

[Joana Raspall]

---
Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 
Editorial La Galera.

La pilota

Sóc una pilota

i estic cansada

de ser xutada

a tort i dret;

i encara gràcies,

si no se'm xuta

amb vamba ruta,

i el camp és net!

L'únic que em toca

i amb simpatia

m'acaricia

és el porter.

Per menys d'un ral

em desinflaria!

Per ell evito

fer un mal paper.

[Joana Raspall]

---
Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 

Editorial La Galera.

Imatge extreta de Merio a Pixabay

El cavaller enamorat

Sóc un cavaller de ferro,

de ferro coure i llautó.

Però tinc el cor de nata,

de nata, mel i coto,

i avui et porto una rosa,

una rosa i un petó!

Muaaaaaaaaac!

[Montse Ginesta]

---

Dibuix facilitat per EB, realitzat per Jorge de P5.

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!

En Pinxo i en Panxo

En Pinxo va dir en Panxo:

- Vols que et punxi amb un punxó?

I en Panxo va dir en Pinxo:

- Punxa'm, sí, però a la panxa, no. 

---

Extret de: 

Dites, jocs, cançons i poemes de casa nostra. 

Selecció de Mònica Abad i Il·lustracions de Marifé González

Madrid: Susaeta, 

Un home petit

Un home petit poca capa porta.

Qui poca capa té,

poca capa gasta.

Jo que poca capa tinc

poca capa gasto.

---

Extret de: 

Dites, jocs, cançons i poemes de casa nostra. 

Selecció de Mònica Abad i Il·lustracions de Marifé González

Madrid: Susaeta, 

Embarbussaments sobre menjar

Alls tendres couen, secs piquen.

Qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa.

---

Extret de: 

Dites, jocs, cançons i poemes de casa nostra. 

Selecció de Mònica Abad i Il·lustracions de Marifé González

Madrid: Susaeta, 

La diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fa els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

[Joan Maragall]

FeLiÇ DiaDa de SaNT JoRDi!!!!   

I FeLiCiTaTS a tots els aragonesos en el seu dia.

---

Extret d'aquí. 

Un glopet d'amor

Un glopet d'amor

m'ha fugit enllà

sense preguntar-me

on podia anar.

No em dol; sé que al regne

de l'inconegut,

ni l'esquitx més ínfim

d'amor, no és perdut. 

[Joana Raspall]

---

Extret d'aquí. 

Vistes al mar

El cel ben serè,

torna el mar més blau,

d'un blau que enamora

al migdia clar:

entre els pins me'ls miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

em fa el cor més gran:

la verdor dels pins,

la blavor del mar.

[Joan Maragall]

---

Extret de "Viu la poesia".

La bicicleta

Jo tinc una "bici"

pintada de nou.

quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat.

M'ha dit: 

- Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!

[Joana Raspall]

---

Extret de "Viu la poesia".

Miquel Martí i Pol

La sort és una noia

que em mira sempre des del fons del temps

i té els ulls clars i riu maliciosa.

[Miquel Martí i Pol]

---

Extret de: 

Estimada Marta de Miquel Martí i Pol.

Barcelona: Edicions 62, 1992.

Joana Raspall

Marxaré sola;

deixeu-me que ara sigui

tant amb vosaltres.

Tindré temps d'enyorar-vos;

l'eternitat és llarga.

[Joana Raspall]

Quan ho va escriure segur que no es va ni imaginar

quant la trobaríem a faltar!

La lluna blava

La lluna venia, la lluna rodava,

la lluna d'avui serà lluna blava:

la lluna fa el ple, segona vegada.

Desembre lunar, desembre s'acaba,

un any que se'n va i un altre fa entrada:

la vida també comença manyaga,

però quan es fon no hi ha retornada.

La lluna, que ho veu, fa trista la cara.

[Olga Xirinacs]

---

Extret d'aquí.

Dorm patufet

On són les orelles

on és el nasset,

on és la boqueta

del meu patufet?

Li darem lleteta,

després el xumet,

fins que se m'adormi

el meu patufet.

[Núria Albertí]

---

Extret de:

Poemes i cançons de bressol de Núria Alberti. 

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2007.

El cargol

Tinc banyes que no fereixen,

menjo tant de verd com puc

i, com una joia viva,

porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes

i peus feixucs o ferrats

que sabrien esclafar-me

damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures

que de voreta o de lluny

canten un: "Cargol, treu banya!"

mig em moro de poruc.

[Josep Carner]

---

Extret d'aquí.

Els llibres

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre.

Sent el tacte dels teus dits

i creu que l'acaricies

i que el batec del teu pols

vol dir que llegint, l'estimes.

Tot allò que et donarà

que no ocupa lloc, ni pesa,

t'abrigarà contra el fred

d'ignorància i tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

[Joana Raspall]

Ara que arriba Sant Jordi, regala un llibre, regala cultura!

---

Extret d'aquí.

Frescor

Es bressolegen
emplomallades canyes
a la riera.
Veniu, que l'ombra canta
al ball de l'aigua fresca.

[Joana Raspall]

---

Extret d'aquí. 

Silenci

Silenci! Pssst!

Camina de puntetes;

el jardí s'ha adormit;

no li trenquis el son.

Està somniant flors.

Demà seran obertes

i en podrem collir un pom.

[Joana Raspall]

---

Extret d'aquí. 

El ratpenat

Un ratpenat

de color de lluna

es penja a les golfes

de la fosca

cada vespre.

Duu la cara dolça

i no fa por 

quan les orelles de seda

i el cos de palla.

Vola fent ziga-zaga,

no es pot encantar

i esquiva les coses

abans de xocar.

[Joana Bel]

---

Extret d'aquí.

Ximpanzé

Orellut i geperut,

braços llargs i desmarxat,

cul pelat i cos pelut:

aquí tens el teu retrat.

[Ricard Bonmatí]

L'ordinador

Un xicot espavilat

discuteix amb la pantalla:

- El dibuix que he començat,

no m'explico per què falla!

He llegit EL GAT AMB BOTES

i en vull fer la il·lustració.

Les tecles em fallen totes,

no sé per quina raó. 

El dit quasi se m'enrampa

de tant fer clic i clic.

Ordinador! Si em fas trampa,

hem acabat! Ves què et dic!

- Xicot, rumia, rumia

i no me'n culpis a mi!

Si és per fer un gat, com podria

obert-te, el "ratolí"?

[Joana Raspall]

---
Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 

Editorial La Galera.

Endevinalla

Té ales com el cotoliu

i vola més que la perdiu.

Només que no sap fer-se el niu

i desafina en el piu-piu.

Què és?

[Miquel Desclot]

La mel

Que vingui! Que vingui!

Ja la primavera.

Que tornin les flors

que tothom espera;

i tant si són blanques,

grogues, com vermelles

totes seran bones

per les abelles

que em faran mel.

Tant que a mi m'agrada

menjar-me, a l'hivern

sobre una torrada!

[Joana Raspall]

Gotes d'aigua

Cel,

núvols,

llàgrimes,

espai obert.

Pluja,

mar,

sol,

cicle establert.

[Lola Casas]

---

Extret de:

"Poemes petits" de Lola Casas.

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2006.

La rosa

Per fer més duradora la gràcia al jardí

atura la mà!

No cullis la rosa.

La que ara és desclosa

mai més pot florir. 

[Joana Raspall]

¿Què és poesia?

Avui he acabat de llegir un dels llibres que he utilitzat per a fer el marc teòric del meu Treball Final de Grau, i senzillament, els ho vull recomanar. 

És un llibre en el qual podem deduir què és la poesia segons l'autor Miquel Martí i Pol. Un llibre que considero molt profund, igual que la majoria dels seus poemes. Un llibre que narra diferents situacions de la seva vida a través de conferencies donades o, més ben dit, llegides, la majoria, per la seva filla en diferents institucions. Llibre on l'autor explica l'experiència de ser poeta i de la poesia en general.

El recomano a tot aquell que estigui interessat en la poesia, ja sigui infantil, juvenil o per adults. I, especialment, per tots els que es considerin Martipolians (jo, des que el vaig descobrir ja em sento una seguidora més). 

Simplement, agafeu-lo a les meravelloses biblioteques públiques del nostre territori o adquiriu-lo en les diverses llibreries si sou uns apassionats dels llibres. Jo, tinc clar quin regal vull per Sant Jordi. 




¿Què és poesia? de Miquel Martí i Pol. 
Barcelona: Editorial Empúries, 2002. 

Calladament

Des d'aquesta aspra solitud et penso.

Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles

els pollancs que miràvem en silenci

des del portal de casa.

Tantes coses

se m'han perdut amb tu que em resta a penes

l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata

fins i tot en un àmbit tan estricte.

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,

el verd proclama vida i esperança

i jo visc, i és vivint que puc pensar-te

i fer-te créixer amb mi fins que el silenci

m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

[Miquel Martí i Pol]

---
Extret de: 
Llibre d'absències de Miquel Martí i Pol.
Barcelona: Edicions 62, 2002.