Pa amb oli i sucre,
quina pensada
per donar gust
a la mainada.
La llesca s'unta
amb el setrill
però amb molt de compte
que hi ha perill.
Després el sucre
ben escampat
que tot en quedi
ben impregnat.
I apa, a menjar-se'l,
que res no hi ha
més agradable
de mastegar.
---
Extret de: VIU LA POESIA.
Hola Verónica. Sóc l.Ester.
ResponEliminaHe treballat aquest poema.
Dur una torradora a classe no és difícil. Amanir.la amb oli i ensucrar.la llepant.se els dits. Ummmm.... tot això mentre escoltem el poena!!!!.
Que dolços som els martipolians!!!!