Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l'ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem; i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
---
Extret de:
Les clares paraules de Miquel Martí i Pol.
Barcelona: Edicions 62, 1992.
---
Avui, aquesta poesia per mi, per donar-me ànims, perquè,
tot i les dificultats que estic trobant pel camí, cada cop queda menys per arribar a Itaca.
tot i les dificultats que estic trobant pel camí, cada cop queda menys per arribar a Itaca.
I també per tu EB, per fer-me aquest regal: descobrir un dels millors poetes de tots els temps
(havia sentit parlar però no l'havia llegit).
(havia sentit parlar però no l'havia llegit).
GRÀCIES.
Feliç de compartir el meu pare espiritual.
ResponEliminaEB.
"...els anys són una pedra de formes consuetes...".
ResponEliminaI dur pedres de riu a l.aula?. Còdols als que poder acariciar,solen ser suaus i llissos treballats per la força de l.aigua.
Toquem.los,fem.los xocar,musiquem i inventem ritmes, observem les formes...a què s.assemblen????.
Situem el còdol sobre un full i dibuixem amb diferents materials el que ens ve al cap. Potser el còdol ens recorda el oerfil d.un rostre...dibuixem la cara sobre el còdol i confegim l.entorn al full on reposa. Potser te forma de fulla...formarà part d.un arbre. Potser te forma de cotxe?...circularà per una carretera o per un camp.
I el que dóna de si una pedra!