Caga tió,
tió de Nadal,
no caguis arengades,
que són salades,
caga torrons...
que són més bons!
[Cançó popular]
---
Imatge pròpia.
Caga tió,
tió de Nadal,
no caguis arengades,
que són salades,
caga torrons...
que són més bons!
[Cançó popular]
---
Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa,
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el conte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte,
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar
---
Ai, tardor, com t'estimem!
Els teus arbres tu despulles:
els treus totes les fulles
i les trepitgem els nens.
Ai, tardor, com t'estimem!
Amb el vent tu jugues,
fent volar totes les fulles
i fent-nos passar fred.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que t'agraden molt les pluges,
de les petites a les feixugues,
i els bassals trepitgem.
Ai, tardor, com t'estimem!
Torrem castanyes dures.
Que ens agraden ben madures
i ens acostes a l'hivern.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que els teus colors pintem,
vermell, groc, taronja i marró
i et cantem una cançó.
[Neus Castañer i Ferruz]
---
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
[Bofill, F.; Puig, A., Serrat, F.]
---
Imatge de Pinterest.
Jo sóc la joguina lleugera,
rodona com una cirera
salta, bota i rebota
fent una gran carrera
arriba lluny falaguera
[Maria Dalmudara]
---
No hi ha oliva,
que de l'Agost
no sigui sortida
---
Dita extreta d'aquí.
Imatge de alefonte a Pixabay.
---
Extret d'aquí (pàgina 50).
Joana Raspall (2013) "Escaleta al vent". Editorial La Galera. 3a edició.
Avui, a l'hora de mates,
s'ha omplert el cel de foscor,
el blau s'ha tenyit de negre...
Mare meva, quina por!
Hem mirat per la finestra.
Un llamp ha creuat l'espai
amb un tro fent rebombori...
Mare meva, quin esglai!
Els llums han fet pampallugues
i, de cop... s'han apagat!
Quina gresca!
Quin xivarri!
La lliçó ja s'ha acabat!
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 85. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge de Pexels a Pixabay.
Hi havia una vegada un poble molt tranquil.
Un dia va arribar un drac molt ferotge que treia foc pels queixals.
Els habitants del poble tenien molta por perquè el drac s'havia menjat tot el ramat.
Llavors van decidir fer un sorteig entre la gent del poble per donar menjar al drac.
I a qui li va tocar? A la princesa.
El rei i la reina estaven molt tristos.
Però de ben lluny va arribar un cavaller molt valent amb la seva llança.
Va matar el drac i va salvar la princesa i a tot el poble.
De la sang del drac en va néixer una rosa.
[Història popular]
Avui, simplement recordar que és el dia mundial,
el dia internacional de la PoeSia.
Per molta més POESIA, ahir, avui i sempre.
Per més inspiració, passió poètica... per més amor a les paraules.
Bon dia Poesia!
Quan pel març trona,
l'atmetlla és bona!
---
Imatge de Smhat722 de Pixabay.
POSSIBLE ACTIVITAT:
Treballar amb diferents materials per crear trons i un cel ple de llampecs. Es pot dibuixar l'atmetller i la pluja. Les gotes es poden fer amb bastons d'orelles i pintura de diferents blaus. Els nùvols amb cotofluix i tacar-los amb pintura. Els llampecs amb trossos de tela, fils o corda gris... imaginació al poder!
Altra activitat seria agafar una plantilla i pintar-la o decorar-la pels costats. Com ara...
Molt diré
callant en aquest poema.
Que el silenci s'emporti la paraula
a la profunditat
---
Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci sol.
Quan veurà la terra eixuta
es quedarà tot parat,
i per més que miri enlaire
no sabrà qui l'ha mullat.
-Soc jo, cargol! No t'enfadis.
no tinc mala intenció;
sols vull veure't, que m'agrades,
tan polit i tan rodó!
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 110. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge: Pixabay.
La casa que vull,
que la mar la vegi,
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs,
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 115. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge: Pixabay.
El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
que la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l'any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.
---
Gener fredolic
entra bufant els dits!
---
Imatge i dita extreta d'aquí.
També podeu fer aquesta activitat a l'aula.
Fa fred en el carrer,
i nosaltres no el sentim
perquè tenim, la nostra llar
i mantes en el llit,
estufa, pa i bon menjar calent.
Torrons, vi bo, neules i xampany
Ben ornat un arbre de Nadal,
i fins i tot un pessebre
amb el bon Jesuset,
que està despulladet
i ens fa pensar en aquell,
que no té,
ni menjar,
ni on dormir...
Fa fred en el carrer!
(Atxísss!!!)
---
Poesia extreta d'aquí.
Imatge: Pixabay.
On són les orelles
on és el nasset,
on és la boqueta
del meu patufet?
Li darem lleteta,
després el xumet,
fins que se m'adormi
el meu patufet.
---
Poesia extreta d'aquí.
Imatge: nuriaalberti.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concerta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
---
Poesia extreta d'aquí.
Imatge: Pixabay.
Un camell m'ha preguntat
cap a on era l'establia.
Portava mel i mató,
panses, figues, nous i olives.
Jo l'estrella li he indicat
ella li farà de guia.
També duia molts regals
i anava ple de joguines.
He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.
El seu somriure i el meu
s'han volgut fe companya.
---
Extret de: Recull de poemes de Nadal, Nati Bergadà
Imatge: Pixabay
Tengo bien olvidado
al año pasado:
muerto está y enterrado.
Queda del calendario una hojita
colgada de cualquier puertecita.
Y es igual que cuando en el cine
aún no h a acabado la última escena,
pero hasta la historia más bella
sabemos que es mejor que termine.
Mejor me reúno
con el año nuevo,
tan reluciente como un lucero,
igual que unos zapatos recién salidos
des escaparate del zapatero.
Zapatos del año nuevo...
¿a dónde me llevarán?
No, no, nada de preguntas:
¡solo hay un camino, abierto, grande,
y ánimo, adelante!
---
Extret de: Las mejores historias y rimas de Gianni Rodari para los más pequeños. Pàgina 31. Editorial Anaya.
Imatge: Pixabay
Cantilena del nuevo año,
felicítame y no me hagas daño;
quiero un enero con el sol de abril,
un julio fresco, un marzo gentil.
Quiero días que salgan a cuenta,
quiero el mar ya sin tormenta;
quiero un pan siempre fresco,
que las frutas no tengan cuesco.
Que sean amigos el gato y el perro,
que den leche los riachuelos;
si pido demasiado, no me des nada,
dame solo alegría en la cara.
---
Extret de: Las mejores historias y rimas de Gianni Rodari para los más pequeños. Pàgina 47. Editorial Anaya.
Imatge: Pixabay