Jocs de nevera endins

Una nevera ben plena
descansava.
El seu termòstat sovint
s'apagava.

Diverses cols de Brussel·les,
avorrides,
van proposar un joc nou,
atrevides.

Caldria canviar de lloc,
rebotant,
fins que algú la porta obrís,
expectant.

Amb aquest joc tan senzill,
general,
podrien jugar els de baix
i els de dalt.

Uns sorolls estranys a dins
la nevera
van marcar l'inici de
la carrera.

1, 2, 3, pica paret!
1, 2, 3!
I el cuiner va obrir la porta
tot sorprès.

Mentre no estigués tancada:
llum encès.
Tothom es quedava immòbil
1, 2, 3!

Llavors es feia un silenci
evident,
no fos cas que ell detectés
moviment!

I la nevera cruixia,
misteriosa,
fent veure que no païa,
enganyosa.

Decidit a descobrir
el misteri,
el cuiner va obrir perdent
el senderi.

Un dels ous no tingué temps
de frenar
i precipitant-se al terra
s'esclafà!

I el cuiner els deixà de nou
a les fosques
i es va posar a recollir
tot de closques.

[Núria Alberti]

---

Extret de: 

Amanida de poemes, de Núria Alberti. 

Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat, 2008.

Pàg. 26

Estratègies metodològiques: 

Amb aquest poetari de Lola Casas podem treballar els diferents aliments. També podem dur fruites i verdures a l'aula i convertir-les en objectes divertits. D'aquesta manera serà més fàcil que els nens i les nenes tinguin ganes de tastar-los. Podem parlar de què estan fets, d'on surten, com es conserven, de la importància de dur una alimentació sana i, alhora, fer esport, etc. 

Pomes de colors

Amb els colors de les pomes

es pot formar una paleta:

quina gran gamma de tons,

quina fruita més completa.

N'he vist de grogues i dolces

i d'un verd viu i cruixent.

de rosa de galta encesa,

de vermell de sang bullent.

Crec que l'únic que els falta

és de tots el pigment blau,

però com a fruita madura

no és un matís que li escau.

[Núria Alberti]

---

Extret de: 

Amanida de poemes, de Núria Alberti. 

Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat, 2008.

Pàg. 44

Mapa Conceptual ESCRIURE UN POEMA

Aquest mapa conceptual ha estat creat després de llegir el capítol "Escriure un poema" del llibre "Lecciones de poesía para niños inquietos" de l'autor Luis García Montero. Amb aquest MC considero que es pot veure d'una manera esquemàtica i clara els punts més importants a tenir en compte a l'hora d'escriure un poema. 

Per García (2000) és important posar per escrit tot allò que veiem i que també sentim perquè a través de la imaginació del poeta – escriptor, oferim als altres il·lusions secretes. Per escriure és necessari seleccionar un tema. Ho podem fer cercant una metàfora, composant música que doni forma a les paraules que volem dir. També podem mostrar els nostres dubtes o les nostres pròpies eleccions, exposar tot allò que sentim, que pensem, que imaginem o que veiem. Podem utilitzar diferents verbs, adjectius, comparacions, metàfores, agafar imatges i desfer-nos d’altres i, amb el temps, acabarem formant la nostra pròpia consciència poètica. Aquella que ens diu què està bé i què està malament perquè, com diu l’autor, “les lleis de la poesia només viuen al cap del poeta” i és aquesta consciència que pren amb el temps la que permet que pugui suggerir el que està bé escrit del que està malament. Per crear aquesta consciència podem copiar perfectament allò que ens agradi d’un altre poeta o poetessa, imitar-los, calcar-los, etc., i, d’aquesta manera, seguint i utilitzant el món i les idees d’un/a altre/a podem fixar uns valors, un llenguatge precís i un sistema de composició que de mica en mica anirà donant els nostres propis poemes.

Hem de ser conscients que la majoria de poetes i poetesses, quan s’inicien en aquest gènere literari, carreguen a les seves esquenes carpetes plenes de poemes d’altres autors/es, imitant i inventant poemes a través d’allò que llegien d’aquests.

 “La poesia és un vaixell que ens porta a nosaltres mateixos”

[García, 2000:137]

Lecciones de poesía para niños inquietos, de Luis García Montero.

Granada: Comares, 2000.

La violeta

La primera violeta ha florit,

vergonyosa,

sota el verd de les fulles

perlejades de rou.

És la veu que sap dir

"primavera"

amb paraules d'aroma, 

en un cant sempre nou.

[Joana Raspall]

---

Extret de: 

Degotall de poemes, de Joana Raspall. 

Barcelona: La Galera, 2013.

Pàg. 24.

Mapa Conceptual LLEGIR UN POEMA

Aquest mapa conceptual ha estat creat després de llegir el capítol "Leer un poema" del llibre "Lecciones de poesía para niños inquietos" de l'autor Luis García Montero. Amb aquest MC considero que es pot veure d'una manera esquemàtica i clara els punts més importants a tenir en compte a l'hora de llegir un poema. 

Per García (2000) gaudir d’un poema significa moltes coses però principalment emocionar-nos amb la seva lectura, comprendre’l i descobrir totes aquelles relacions que els propis autors ens intenten mostrar entre la història que se’ns explica i la nostra pròpia vida. Es dóna importància al què pensa el lector doncs la poesia ens convida a pensar en ella i sentir amb ella. Hem de ser capaços de conquerir els nostres propis sentiments i també les nostres pròpies idees ja que, els versos, en moltes ocasions, ens mostren més d’una veritat que aniran relacionades als sentiments i la imaginació que cada lector tingui. Llegint poesia, amb el temps, aprendrem a pensar i sentir, a veure la poesia d’una altra manera perquè a mesura que anem llegint més experiències de vida podrem connectar.

Lecciones de poesía para niños inquietos, de Luis García Montero.
Granada: Comares, 2000.

La meva escola

El pare i la mare

no pensen sinó en mi

em fan anar a l'escola

a aprendre a llegir. 

Cantem, sabem rondalles

tenim peixos i ocells

plantem llavors menudes

reguem arbres molt vells.

Ja sé les baceroles

de comptes també en sé

dibuixo flors i estrelles

i escric d'allò més bé.

M'agrada tant l'escola

que no ho puc explicar

a l'hora de sortir-ne

ja hi voldria entrar.

[Àngels Garriga]

---

Extret d'aquí. 

Estratègies metodològiques: 

Amb aquesta poesia podem parlar de la nostra escola: com és; quines persones treballen en aquesta; quins materials hi ha a les aules, passadissos, patis; què treballem i com ho fem; per què ens agrada o per què no, etc. 

Camí de l'escola

Hola Joan, 

Maria i Anna:

    Ha anat bé

        el cap de setmana?

Carrer avall

veig venir en Pere: 

    Sembles un cargol amb closca!

        Et pesa molt la cartera?

Dic content

a la Carlota: 

    Ets una noia trempada!

        No t'has descuidat la pilota!

Corrents

arriba en Bernat:

    Portes la gorra posada...

        i l'abric... tot descordat!

De la plaça 

ve la Berta: 

    Quina cara d'adormida.

        És hora d'estar desperta!

Junts entrem a l'escola.

Ens espera el treballar,

       també el riure i fer tabola.

Ens hi vols acompanyar?

[Lola Casas]

---

Extret de Darabuccatala.




Anem a l'escola, de Lola Casas. 
Il·lustracions de Carme Queralt.
Barcelona: Baula, 2005.

L'escola

Ja he començat l'escola

i per ara me mola.

En ella hi ha molts joguets

per a passar-ho molt bé.

Té un pati molt gran

amb un tobogan

faré molts amics, 

serà divertit!

[Fini]

---

Poema extret d'aquí. 

Les chiens et les chats

Bonjour à tous les chiens

Car il sont tous mes copains

Et je trouve qu'ils jouent bien

Bien sur dans le jardin

Et comment ça va

Tous les chats

Pour moi, vous êtes plus beau que des rats.

[ABNO]

---

Extret de www.dulcerodrigues.info 

La caseta

La Lluna és de plata

i el Sol és d'or fi.

M'he fet una casa

just a mig camí.

Sense tu saber-ho

cada dia hi véns

per la porta blava

dels meus pensaments.

[Joana Raspall]

---

Extret de: 

Bon dia, Poesia!, de Joana Raspall.

Barcelona: Baula, 2013.

Pàg. 101

Estratègies metodològiques: 

En aquest cas podem parlar del per què es diu que la lluna és plata i el sol or fi. Podem explicar-los que la poesia utilitza aquest tipus de comparacions per mostrar o embellir els poemes. Podem pensar diferents coses que puguin ser la lluna o el sol. 

També podem parlar dels pensaments, de com pensem. Com el nostre cap és un món diferent en cadascú on és important allò que vivim i experimentem per poder desenvolupar cada cop més coses i més idees. Podem parlar dels pensaments que tenim cadascú, dels sentiments, etc. 

L'alegria

Amb tots els colors

faré una llaçada

i la guardaré

en capsa tancada.

quan em llevi trista

qualsevol matí,

d'una tisorada

en prendré un bocí,

l'aixecaré enlaire

com a banderola!

...Vindrà l'alegria

i no estaré sola.

[Joana Raspall]

---

Extret de: 

Bon dia, Poesia!, de Joana Raspall.

Barcelona: Baula, 2013.

Pàg. 95

Idees metodològiques: 

Amb aquestes poesies, per exemple, podem treballar les diferents emocions, en especial, l'alegria i la tristesa. Però pot ser un poema que ens obri al camí de les emocions: poemes sobre aquestes, cançons, imatges, dibuixos, jocs, com relacionem els colors segons com ens sentim, etc. 

El jardí s'ha adormit (fragment)

...Sempre plourà, a cada primavera,

i amarades, les flors, tot colltorçant-se

es vinclaran suaument sobre la terra

on jo seré, vençuda i forastera,

tan lluny del meu jardí per sempre més...

[Joana Raspall]

---

Extret d'aquí. 

Joana de les paraules clares, de Joana Raspall. 

Barcelnoa: El Cep i la Nansa.



Estratègies metodològiques: 

Aquest poema ens pot obrir les portes a parlar de la metodologia, de les estacions, etc. 

Cançó d'albada

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment, 

et serà pres.

[Salvador Espriu]

---

Extret d'aquí. 

Idees metodològiques: 

Podem treballar aquesta poesia, per exemple, a través d'algun pintor. Un d'aquests podria ser Miró. 

O portar els nens i les nenes de colònies i ensenyar-los l'albada, contemplar-la tots junts i, per què no, després fer una il·lustració sobre aquesta. 

LECXIT i JAUME CENTELLES: Com fer lectors amb majúscules?

A continuació m'agradaria mostrar-vos un vídeo que considero molt interessant. Jaume Centelles, mestre i responsabile de la biblioteca de l'escola Josep-El Pi, a l'Hospitalet de Llobregat és entrevistat per LECXIT. 

Sens dubte, interessant entrevista, principalment, respon a la pregunta: Com fer lectors amb majúscules?

Espero que us agradi!

Amb la tardor vindré

Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.

L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés. 

Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.

[Miquel Martí i Pol]

---

Extret de: 

Miquel Martí i Pol: Poesia completa, de Miquel Martí i Pol. 

Barcelona: Edicions 62, 2008. 
Pàg. 89-90

Llibre "El Fugitiu", 1952-1957

Vindrà la boira pels camins

i el cor se'ns omplirà de recel i enyorança.

Oh quietud sense vent, sense ocells,

amb la remor tan llunyana de l'aigua.

Tot és difús i ens bastaria un gest

per creure novament en l'esperança.

[Miquel Martí i Pol]

---

Extret de: 

Miquel Martí i Pol: Poesia completa, de Miquel Martí i Pol. 

Barcelona: Edicions 62, 2008. 
Pàg. 97

Poema

A tu, qui siguis

t'invito a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs

el poema.

[Joan Brossa]

---

Extret de Mallorcaweb.com 


Estratègies metodològiques: 

De nou podem parlar dels diferents elements que formen els poemes i de com els pensaments i els sentiments es troben darrera. Podem intentar construir entre tots un poema. Un/a nen/a dóna la idea, un element, un objecte, etc., i arran d'aquest fem la poesia. 

La escuela de los mayores

También van los mayores a la escuela

cada día del año, aunque les duela. 

En su aula no hay pupitres ni tinteros,

ni pizarras, ni tizas, ni punteros,

y tienen problemones infinitos

que han de solucionar ellos solitos:

"Con este sueldo habría que pagar

casa, comida y un mes junto al mar".

Hay otros que los dejan turulatos:

"Reducir más los gastos en zapatos".

Y deberes que pasan de la cuenta:

"Calcular el impuesto de la renta".

[Gianni Rodari]

---

Extret de:

Retahílas de cielo y tierra, de Gianni Rodari. 

Madrid: Ediciones SM, 2013.

Estratègies metodològiques: 

Aquest poema pot obrir-nos la porta a parlar de l'escola per adults, podem preguntar si algun familiar gran va a l'escola: podem parlar dels instituts, de les universitats, dels cursets, etc. Segurament sortiran formacions, conferències, simposis, etc., de familiars que es formen contínuament. És interessant que els nens i les nenes es donin compte que no només els mestres (i familiars mestres) són els únics que continuen estudiant i formant-se, sinó que familiars que són advocats, administratius, metges, infermers, perruquers, etc., ho continuen fent pel bé del seu treball i per la seva pròpia formació. 

Poetry for kids

Once there was an elephant,
Who tried to use the telephant—
No! No! I mean an elephone
Who tried to use the telephone—
(Dear me! I am not certain quite
That even now I've got it right.)
Howe'er it was, he got his trunk
Entangled in the telephunk;
The more he tried to get it free,
The louder buzzed the telephee—
(I fear I'd better drop the song
Of elephop and telephong!)

[Laura E. Richards]

---

Extret de www.poetry4kids.com 

Clouds

White sheep, white sheep,

On a blue hill,

When the wind stops,

You all stand still.

When the wind blows,

You walk away slow.

White sheep, white sheep,

Where do you go?

[Christina Rossetti]

---

Extret de www.poetry4kids.com 

Falciots d'ocata

Les ales al vent, 

jugaven a cuit amb els núvols que temptegen

l'avidesa de les gotes,

el desig de l'aire. 

---

Mes es filtra el sol,

per encomanar la llum a les palmeres,

enlluernar el blanc de les cases,

llançar els colors als contorns de les imatges:

clarors que es despleguen per plasmar-se

dins la boira que es fon,

rastre de solitud que perdura rere els arbres.

---

Amb els peus nus

per percaçar les formes, les galeries,

travesso camins de riu

a fi d'arrodonir les pedres dels mots.

I amb el vent alliso les pauses,

car se m'escapen, rialleres,

al vol dels miratges.

[Joana Bel]

---

Poemes extrets de: 

Capítol "Falciots d'ocata", 

El risc de l'aigua i del silenci, de Joana Bel.

València: Tres i quatre, 1990.

Pastissos

Farina i sucre

més ous i llevat

llimona ratllada

i tot remenat.

Saber fer pastissos:

per llepar-se els dits!

Quan surtin del forn

quedarem servits.

[Núria Alberti]

---

Extret de: 

Amanida de poemes, de Núria Alberti. 

Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat, 2008.

Quines cares!

Quan juguem amb les verdures,

reciclant els vegetals,

passem molt bones estones

fent cares originals.

N'he fet una d'estil víking

amb bigoti ben poblat

i barba de pastanaga

de pèl ben curt i enredat.

Però la mama, espavilada, 

n'ha fet una més guerrera

que usant trossos de porro

ensenya dents en renglera.

Amb cabell pansit d'enciam

en fa una altra de coqueta.

Un tall de pebrot vermell

li fa de sensual boqueta.

El pare, tan exigent,

n'ha fet una d'enfadada,

amb mongetes fent de celles

i cara de preocupada.

Quan arriba el germà gran,

que és un gran inconformista,

en fa restes dels espàrrecs,

això si que és ser un artista!

[Núria Alberti]

---

Extret de: 

Amanida de poemes, de Núria Alberti. 

Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat, 2008.