Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,
em pensaria ser l'amo
del tresor més fabulós.
Em faria, per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s'encenguessin
jo ja seria allà dalt!
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
Veuria els núvols que semblen
pilots de cotó embullats...
i potser són plats de nata
o bunyols, emmascarats.
Potser veuria les viles
d'aquí baix com formiguers;
i tindria por que un dia
un bòlid les aixafés.
Per això faria guàrdia
i posaria, com cal,
un radar per avisar-vos
si amenaçava cap mal.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.
---
Extret de:
Com el plomissol: poemes i faules, de Joana Raspall.
Barcelona: La Galera, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada