Falciots d'ocata

Les ales al vent, 

jugaven a cuit amb els núvols que temptegen

l'avidesa de les gotes,

el desig de l'aire. 

---

Mes es filtra el sol,

per encomanar la llum a les palmeres,

enlluernar el blanc de les cases,

llançar els colors als contorns de les imatges:

clarors que es despleguen per plasmar-se

dins la boira que es fon,

rastre de solitud que perdura rere els arbres.

---

Amb els peus nus

per percaçar les formes, les galeries,

travesso camins de riu

a fi d'arrodonir les pedres dels mots.

I amb el vent alliso les pauses,

car se m'escapen, rialleres,

al vol dels miratges.

[Joana Bel]

---

Poemes extrets de: 

Capítol "Falciots d'ocata", 

El risc de l'aigua i del silenci, de Joana Bel.

València: Tres i quatre, 1990.