El risc de l'aigua i el silenci

Respira la pluja que es dibuixa a la finestra,
música subtil que se'm desfà pels vidres,
sons petits que els felins observen,
i jo retinc l'estona
perquè esdevinc imatge d'un paisatge:
reflectida en la cortina dels temps. 
Responc al clímax de l'aigua per aproximar-me
a la mobilitat quieta,
amb les partícules d'olors que m'acosten
pels camins que la pluja ha pres,
petjades d'aromes que la pluja no oblida. 

[Joana Bel]


...
Extret de: El risc de l'aigua i el silenci de Joana Bel. València: Tres i quatre, 1990.
Descobriment a través d'aquí.