 |
| [Marina, Olga Xirinacs] |
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel pit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.
Xirinacs, O. (1998) Marina; Cavall de mar. Barcelona: Barcanova.
Quina gràcia!.La meva filla es diu Marina.
ResponEliminaQuan era petite vaig treballar el poema amb ella. Vam agafar una capsa circular de formatgets. La vam pintar per dins amb els colors del mar. Hi vam enganxar petxines petitetes i una mica de sorra de platja. Vam fer un foradet a la tapa de la capsa i hi vam col.locar una mica de fil de pescar. A l.extrem hi vam lligar un cranc de plàstic. Per fora de la capsa vam escriure el poema. A mesura que el reciravem anàvem obrint ka capsa. A l.acabar la tancavem i hi guardavem el poema.
Era bonic.
EB.