Els vint dits de la mà

El dit gros és el pare,
el dit de ficar-se al nas és la mare,
el dit del cor és el que fa les sopes,
el dit de l'anell és el que les menja totes
i el dit petit és el que diu: "Piu-piu, ¿que no n'hi ha, pel caganiu?"

El pare és el polze,
la mare és l'índex,
el que fa les sopes és el mitger,
el que se les menja totes és l'anular
i el que diu: "Piu-piu, ¿que no n'hi ha pel caganiu?" és l'auricular o menovell.

El polze és el rei gandul,
l'índex és la reina tafanera,
el mitger és el ministre atabalat,
l'anular és el criat esporuguit
i el menovell és el que se'n riu com un cadell.

El rei gandul és el dit gros,
la reina tafanera és el dit de ficar-se al nas,
el ministre atabalat és el dit del cor,
el criat esporuguit és el dit de l'anell
i el que se'n riu com un cadell és el dit petitet.

[Miquel Desclot]

---

Extret de: 

Poesies amb suc: antologia de poesia per a infants. 

Selecció de Miquel Desclot i il·lustracions de Mercè Galí.

Barcelona: La Galera, 2009.
Pàg. 125

Estratègies metodològiques: 

Amb aquest poema podem treballar el nom dels dits de les mans, aprenent-la de memòria podem aconseguir que els nens i les nenes s'aprenguin els noms dels dits. Podem recitar la poesia mimant-la i movent cada dit quan és digui el seu nom. Després podem buscar cançons o d'altres poemes que tractin les diferents parts del cos i, si pot ser, poemes o cançons que parlin de les mans i els dits. Alguns exemples: