dijous, 18 de febrer del 2021

La casa


Ens protegeix i guarda el que hem sigut.
Allò que mai no trobarà ningú:
sostres on hem deixat mirades de dolor, 
veus que han quedat, callades, en els murs. 
La casa organitza el seu futur oblit. 
De sobte, un corrent d'aire i una porta
que es tanca amb un cop sec com un avís. 
Cadascú és casa seva, la que s'ha construït. 
I que, al final, es buida. 

[Joan Margarit]


---

Dimarts 16/02/2021 ens va deixar en Joan Margarit, un gran poeta i escriptor. 
Però abans de morir ens ha deixat un nou poemari que va titular "Animal de bosc" i que es publicarà pòstumament. 

Aquesta publicació i poema ha estat cedit per NÚVOL, revista digital de ara.cat 

Imatge Pixabay.




1 comentari:

  1. Les cases són vives mentre hi viuen les persones. Un cop són buides comença el declivi.
    Un poema molt profund!

    ResponElimina