Ens protegeix i guarda el que hem sigut.
Allò que mai no trobarà ningú:
sostres on hem deixat mirades de dolor,
veus que han quedat, callades, en els murs.
La casa organitza el seu futur oblit.
De sobte, un corrent d'aire i una porta
que es tanca amb un cop sec com un avís.
Cadascú és casa seva, la que s'ha construït.
I que, al final, es buida.
[Joan Margarit]
---
Dimarts 16/02/2021 ens va deixar en Joan Margarit, un gran poeta i escriptor.
Però abans de morir ens ha deixat un nou poemari que va titular "Animal de bosc" i que es publicarà pòstumament.
Aquesta publicació i poema ha estat cedit per NÚVOL, revista digital de ara.cat
Imatge Pixabay.
Les cases són vives mentre hi viuen les persones. Un cop són buides comença el declivi.
ResponEliminaUn poema molt profund!