Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l'ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem; i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
---
Extret de:
Les clares paraules de Miquel Martí i Pol.
---
Avui, aquesta poesia per mi, per donar-me ànims, perquè,
tot i les dificultats que estic trobant pel camí, cada cop queda menys per arribar a Itaca.
I també per tu EB, per fer-me aquest regal: descobrir un dels millors poetes de tots els temps
(havia sentit parlar però no l'havia llegit).
GRÀCIES.
