El ratpenat

Un ratpenat

de color de lluna

es penja a les golfes

de la fosca

cada vespre.

Duu la cara dolça

i no fa por 

quan les orelles de seda

i el cos de palla.

Vola fent ziga-zaga,

no es pot encantar

i esquiva les coses

abans de xocar.

[Joana Bel]

---

Extret d'aquí.

Ximpanzé

Orellut i geperut,

braços llargs i desmarxat,

cul pelat i cos pelut:

aquí tens el teu retrat.

[Ricard Bonmatí]

L'ordinador

Un xicot espavilat

discuteix amb la pantalla:

- El dibuix que he començat,

no m'explico per què falla!

He llegit EL GAT AMB BOTES

i en vull fer la il·lustració.

Les tecles em fallen totes,

no sé per quina raó. 

El dit quasi se m'enrampa

de tant fer clic i clic.

Ordinador! Si em fas trampa,

hem acabat! Ves què et dic!

- Xicot, rumia, rumia

i no me'n culpis a mi!

Si és per fer un gat, com podria

obert-te, el "ratolí"?

[Joana Raspall]

---
Poesia extreta de: 
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot.
Il·lustracions de Mercè Galí. 

Editorial La Galera.

Endevinalla

Té ales com el cotoliu

i vola més que la perdiu.

Només que no sap fer-se el niu

i desafina en el piu-piu.

Què és?

[Miquel Desclot]

La mel

Que vingui! Que vingui!

Ja la primavera.

Que tornin les flors

que tothom espera;

i tant si són blanques,

grogues, com vermelles

totes seran bones

per les abelles

que em faran mel.

Tant que a mi m'agrada

menjar-me, a l'hivern

sobre una torrada!

[Joana Raspall]

Gotes d'aigua

Cel,

núvols,

llàgrimes,

espai obert.

Pluja,

mar,

sol,

cicle establert.

[Lola Casas]

---

Extret de:

"Poemes petits" de Lola Casas.

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2006.

La rosa

Per fer més duradora la gràcia al jardí

atura la mà!

No cullis la rosa.

La que ara és desclosa

mai més pot florir. 

[Joana Raspall]

¿Què és poesia?

Avui he acabat de llegir un dels llibres que he utilitzat per a fer el marc teòric del meu Treball Final de Grau, i senzillament, els ho vull recomanar. 

És un llibre en el qual podem deduir què és la poesia segons l'autor Miquel Martí i Pol. Un llibre que considero molt profund, igual que la majoria dels seus poemes. Un llibre que narra diferents situacions de la seva vida a través de conferencies donades o, més ben dit, llegides, la majoria, per la seva filla en diferents institucions. Llibre on l'autor explica l'experiència de ser poeta i de la poesia en general.

El recomano a tot aquell que estigui interessat en la poesia, ja sigui infantil, juvenil o per adults. I, especialment, per tots els que es considerin Martipolians (jo, des que el vaig descobrir ja em sento una seguidora més). 

Simplement, agafeu-lo a les meravelloses biblioteques públiques del nostre territori o adquiriu-lo en les diverses llibreries si sou uns apassionats dels llibres. Jo, tinc clar quin regal vull per Sant Jordi. 




¿Què és poesia? de Miquel Martí i Pol. 
Barcelona: Editorial Empúries, 2002. 

Calladament

Des d'aquesta aspra solitud et penso.

Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles

els pollancs que miràvem en silenci

des del portal de casa.

Tantes coses

se m'han perdut amb tu que em resta a penes

l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata

fins i tot en un àmbit tan estricte.

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,

el verd proclama vida i esperança

i jo visc, i és vivint que puc pensar-te

i fer-te créixer amb mi fins que el silenci

m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

[Miquel Martí i Pol]

---
Extret de: 
Llibre d'absències de Miquel Martí i Pol.
Barcelona: Edicions 62, 2002.