Tinc un grapat de somnis

 

Els somnis no els puc tocar. 
Ni tastar.
Ni flairar.
Ni sentir. 
Ni mirar. 
Ni tampoc aturar-m'hi, 
ballar-hi o caminar-hi al damunt. 

Els somnis tan sols els puc tenir, 
per casualitat, a dins del cap, 
i provar de saber-ne el tacte, 
el sabor, l'aroma, el soroll
i la forma. 

Encara que, 
com un grapat de sorra, 
com un manat d'herba, 
com un manyoc de cabells, 
els somnis s'escolen, 
de mica en mica, 
entre els meus dits
per tornar qualsevol altra nit, 
sense avisar. 

[Pep Molist]

---
Extret del blog bibliopoemes.blogspot.com 
Tocar el cel amb els dits, Pep Molist. 
Il·lustracions de Christina Inaraja. 
Editat per Jo Llibre.