Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quinramell de flors
a l'amor donaríem?
El dels colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?
no volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
I en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.
---
Ëxtret d'aquí (pàgina 7) "A compàs de versos"
Imatge: Wokandapix de Pixabay
Un poema molt bonic. Sàvies paraules de Joana Raspall.
ResponEliminaBon cap de setmana i bona Pasqua!