Torna al teu clos

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te'n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia
lenta d'algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d'ossos i pell
que ni se seva, però encara estima,
i parla de gaurir-se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t'hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d'amor el buit de l'estimada mort.

[Miquel Martí i Pol]

---

Extret d'aquí. 

Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències, 1985.

Permeteu-me, avui, deixar de banda la poesia infantil per "oferir-li" aquest preciós poema de Miquel Martí i Pol a un referent de la meva vida que divendres ens va deixar, l'escriptor i filòsof Carles Capdevila. Gràcies per les teves boniques paraules, gràcies pels teus valors, gràcies per la teva humanitat, gràcies per tots els llibres, articles i vídeos que ens deixes a l'abast i que ens ajudaran a seguir veien en tu un referent, una persona amb uns valors humans increïbles i amb un humor únic. Només tu podies escriure com ho feies i donar-li aquest sentit de l'humor fins i tot a les temàtiques més complicades. Som molts els que te'm plorat i els que et continuarem plorant. I és que, han passat només 4 dies des que ens vas deixar i continuo sentint-me lectora orfa, i dubto que aquest sentiment es passi en breu. 


Carta a Carles Capdevila, per Albert Oms.