Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
tindries amics
i jocs d'una altra mena;
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...
per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
NOTA de l'autora del blog: Portem dies, setmanes, mesos... tota la vida de guerra en guerra. Escoltes les notícies, veus la TV i en algú racó del món, hi ha guerra. Lamentable que en aquests temps encara els humans continuem així en comptes d'ajudar-nos els uns als altres, en comptes d'intentar entendre'ns, en comptes d'intentar comprendre'ns. I jo, com la Joana, somnio en un món millor, en persones millors i, en la fi de qualsevol guerra perquè ells podríem ser nosaltres.
---
Estratègies metodològiques:
La guerra és un tema que es pot tractar a qualsevol edat, sempre i quan ens adaptem als infants. Podem llegir el poema, recitar-lo, visualitzar-lo a traves d'Internet (podem trobar vídeos al Youtube), també podem crear-los nosaltres. Podem fer treballs plàstics, murals (com el de la imatge o similar), preguntar als infants què els hi diu el poema. Què senten? Què creuen que pensen els infants que estan amb guerra, com viuen, etc. L'important és intentar conscienciar-los que el camí no és la guerra sinó entendre'ns.
