Hi ha gotes...

Hi ha gotes...
Hi ha gotes que vessen cubells

hi ha gotes que apaguen les flames,
hi ha d'altres que renten l'ambient,
hi ha gotes de pluja que cauen del cel
i fonen sequeres, nodreixen les sèquies,
verdegen els camps entre rocams i senders,
sanegen els rius i les selves,
neguen llars mortes sota els pantans,
treuen les rates del clavegueram,
musiquen els ritmes de l'aigua que cau,
hi ha gotes de pluja, hi ha pluja suau...

I canten sobre els basalts,
i sobre les onades
i sobre la sorra mullada .

I ballen les gotes i esclaten al terra
fins que l'asfalt les escup en forma d'estrella.

I esquitxen i taquen les potetes del gos,
que deixa petjades quan el passeig ja s'ha fos.

I desfan tot el glaç
que atura desgels.

I estrenen les ombrel·les
que ens van portar els Reis.

I animen la terra dels boscos,
i signen el futur dels bolets,
i aturen deserts implacables
i donen sentit als cargols.

I pintaran primaveres amb flors
i ompliran els pous sense fons
i animaran el fangueig sota els ponts.

Regalimaran per tiges i troncs.

I les fulles les retindran fins que el sol se les quedi.

[Isabel Barriel]

En las noches claras

En las noches claras,

resuelvo el problema de la soledad del ser.

Invito a la luna y con mi sombra somos tres. 

[Gloria Fuertes]

El rellotge

El rellotge corre, corre

i no es mou del mateix lloc.

Una busca va de pressa,

l'altra gira a poc a poc.

La llarga diu a la curta:

- Au, que no m'atraparàs!

La petita no s'immuta

i va seguint el seu pas;

que tant si corre com no,

que tant si riu com si plora,

ella sap que arribaran

juntes a la mateixa hora!

[Joana Raspall]

Poesia extreta de:
POESIES amb suc: antologia de poesia per a infants.
Selecció de Miquel Desclot
Il·lustracions de Mercè Galí.
Editorial La Galera.

El pomer

Nou pometes hi ha al pomer,

de nou, una en caigué.

Si mireu el vent d'on ve,

veureu el pomer com dansa.

Si mireu el vent d'on ve,

veureu com dansa el pomer. 

[Cançó popular catalana]

---

Pujol, A. i Roig, T. (2007) Recull de poemes per a  petits i grans. Barcelona: Kairós.

Rata d'escala

Això era una rateta

que embrutava l'escaleta:

hi escampava uns cagallons

menudets com perdigons.

Fins que un dia li van dar

metzinetes per sopar.

Va deixar, doncs, la rateta

d'embrutar aquella escaleta.

[Miquel Desclot]

Por

No voldria pas quedar-me a soles

una nit de trons vora la mar

i confondre el llamp sobre les ones

amb les clares ràfegues del far.

Dues llums: amiga i enemiga, 

fan de mal destriar, dins la por.

No m'agraden ni trons ni tempesta;

sóc amic d'un bon llit calentó. 

[Joana Raspall]

Núvols

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me'n van

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

[Joana Raspall]

El cos

Els ulls són per mirar,

les mans per agafar.

El cap és per pensar

i el cor per estimar.

Els dits són per tocar

i els peus per caminar.

El nas, per olorar;

la boca, per parlar. 

La llengua, per tastar;

les dents, per mastegar.

Orelles per sentir...

T'ho torno a repetir!

[Joan Amades, cançó popular catalana]

---
Pujol, A. i Roig, T. (2007) Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Kairós. 

Oferiment

Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.

Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi, 
llegint-los tendrament.

[Joana Raspall, Concert de poesia]


---
Raspall, J. (2004) Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.