Caga tió,
tió de Nadal,
no caguis arengades,
que són salades,
caga torrons...
que són més bons!
[Cançó popular]
---
Imatge pròpia.
Caga tió,
tió de Nadal,
no caguis arengades,
que són salades,
caga torrons...
que són més bons!
[Cançó popular]
---
Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa,
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el conte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte,
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar
---
Ai, tardor, com t'estimem!
Els teus arbres tu despulles:
els treus totes les fulles
i les trepitgem els nens.
Ai, tardor, com t'estimem!
Amb el vent tu jugues,
fent volar totes les fulles
i fent-nos passar fred.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que t'agraden molt les pluges,
de les petites a les feixugues,
i els bassals trepitgem.
Ai, tardor, com t'estimem!
Torrem castanyes dures.
Que ens agraden ben madures
i ens acostes a l'hivern.
Ai, tardor, com t'estimem!
Que els teus colors pintem,
vermell, groc, taronja i marró
i et cantem una cançó.
[Neus Castañer i Ferruz]
---
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
[Bofill, F.; Puig, A., Serrat, F.]
---
Imatge de Pinterest.
Jo sóc la joguina lleugera,
rodona com una cirera
salta, bota i rebota
fent una gran carrera
arriba lluny falaguera
[Maria Dalmudara]
---
No hi ha oliva,
que de l'Agost
no sigui sortida
---
Dita extreta d'aquí.
Imatge de alefonte a Pixabay.
---
Extret d'aquí (pàgina 50).
Joana Raspall (2013) "Escaleta al vent". Editorial La Galera. 3a edició.
Avui, a l'hora de mates,
s'ha omplert el cel de foscor,
el blau s'ha tenyit de negre...
Mare meva, quina por!
Hem mirat per la finestra.
Un llamp ha creuat l'espai
amb un tro fent rebombori...
Mare meva, quin esglai!
Els llums han fet pampallugues
i, de cop... s'han apagat!
Quina gresca!
Quin xivarri!
La lliçó ja s'ha acabat!
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 85. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge de Pexels a Pixabay.
Hi havia una vegada un poble molt tranquil.
Un dia va arribar un drac molt ferotge que treia foc pels queixals.
Els habitants del poble tenien molta por perquè el drac s'havia menjat tot el ramat.
Llavors van decidir fer un sorteig entre la gent del poble per donar menjar al drac.
I a qui li va tocar? A la princesa.
El rei i la reina estaven molt tristos.
Però de ben lluny va arribar un cavaller molt valent amb la seva llança.
Va matar el drac i va salvar la princesa i a tot el poble.
De la sang del drac en va néixer una rosa.
[Història popular]
Avui, simplement recordar que és el dia mundial,
el dia internacional de la PoeSia.
Per molta més POESIA, ahir, avui i sempre.
Per més inspiració, passió poètica... per més amor a les paraules.
Bon dia Poesia!
Quan pel març trona,
l'atmetlla és bona!
---
Imatge de Smhat722 de Pixabay.
POSSIBLE ACTIVITAT:
Treballar amb diferents materials per crear trons i un cel ple de llampecs. Es pot dibuixar l'atmetller i la pluja. Les gotes es poden fer amb bastons d'orelles i pintura de diferents blaus. Els nùvols amb cotofluix i tacar-los amb pintura. Els llampecs amb trossos de tela, fils o corda gris... imaginació al poder!
Altra activitat seria agafar una plantilla i pintar-la o decorar-la pels costats. Com ara...
Molt diré
callant en aquest poema.
Que el silenci s'emporti la paraula
a la profunditat
---
Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci sol.
Quan veurà la terra eixuta
es quedarà tot parat,
i per més que miri enlaire
no sabrà qui l'ha mullat.
-Soc jo, cargol! No t'enfadis.
no tinc mala intenció;
sols vull veure't, que m'agrades,
tan polit i tan rodó!
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 110. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge: Pixabay.
La casa que vull,
que la mar la vegi,
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs,
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
---
Poesia extreta del llibre "Plouen poemes!", pàgina 115. Amat, V., Berna, M.C. i Muntañá, I. (2017) Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial C. de Perot Rocaguinarda.
Imatge: Pixabay.